Pronunciament d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) davant dels fets de l’1 d’octubre a Catalunya

Pronunciament d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) davant dels fets de l’1 d’octubre a Catalunya La Junta Directiva condemna l’extrema violència de la Policia i la Guàrdia Civil i demana al Govern espanyol que escolte i respecte la veu del poble de Catalunya L’1 d’octubre vam assistir a una jornada d’excepcional gravetat: efectius de la Policia Nacional i de la Guardia Civil van assaltar col·legis electorals de diverses poblacions catalanes i van intentar desallotjar-los i apropiar-se d’urnes i vots amb una violència extrema, i sense causa justificada, contra la població civil. Les imatges han recorregut el món, han escandalitzat a premsa, representants polítics i Governs de tot Europa i, simplement, no tenen cap explicació des del punt de vista de les normes i pautes pròpies d’una democràcia: ahir, Espanya, va ser sinònim de vergonya a tot el món. Parlem de més de 800 ferits, alguns greus (fins i tot hi ha el cas d’un jove que ha perdut un ull per impacte de pilota de goma, l’ús de les quals, recordem-ho, està prohibit a Catalunya). Enfront d’aquesta exhibició de violència extrema, vam veure centenars de milers de ciutadans fent cua en col·legis electorals per a exercir tranquil·lament i pacífica el seu dret al vot. I 2.262.424 vots validats (sense comptar els milers de vots emesos però segrestats per la Policia Nacional i la Guardia Civil) són, es mire com es mire, molta gent, i més tenint en compte els obstacles de tot tipus que hagué de superar la votació. Arribats a aquest punt, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) entén que la decisió del Govern espanyol (perquè és evident que si l’actuació de la Policia Nacional i la Guardia Civil fou uniformement tan violenta, no fou per l’existència de “casos aïllats”, sinó perquè es produí l’ordre de fer ús de la força sense esperar motiu) mereix l’absoluta condemna de tothom. Qualsevol intent de redreçar aquesta situació implica que el Govern espanyol reconsidere i rectifique el seu comportament. I corregir el seu comportament implica, al nostre entendre: a) Obrir una investigació imparcial de la violència exercida per les forces policíaques (com, de fet, ha demanat ja l’ONU) i dur davant dels tribunals de justícia els culpables d’actuar així contra els ciutadans que en teoria haurien de protegir. b) Retirar el desplegament policíac enviat a Catalunya, i actuar d’acord amb la llei: a Catalunya, les competències de seguretat pública corresponen al cos autonòmic dels Mossos d’Esquadra. c) Retirar també el control administratiu i financer de la Generalitat, i complir ací també la llei, respectant el Govern autonòmic i les institucions catalanes, i les competències que per llei li corresponen. d) Iniciar un procés de diàleg i consens amb les institucions catalanes, des del respecte als representants democràticament elegits, per tal de buscar solucions possibles, sense imposicions, amenaces ni més violència. El Govern espanyol fa anys que no ha fet sinó perdre una oportunitat rere l’altra de consensuar una solució. Primer, es va negar a acceptar l’Estatut votat pel poble de Catalunya. Després, es negà a arribar a cap forma de pacte fiscal. I a continuació no volgué cap modalitat de votació pactada i amb valor legal. I ha acompanyat cada negació amb gestos d’humiliació al poble de Catalunya, fins arribar a l’extrem d’assaltar les seues institucions i detenir membres del seu Govern el passat 20 de setembre i, finalment, d’agredir indiscriminadament als seus ciutadans l’1 d’octubre. De manera que ara el Govern espanyol recull la tempesta d’indignació que la seua actuació irresponsable ha anat sembrant. No és a nosaltres a qui correspon apuntar quina ha de ser la solució, però simplement no és possible continuar ignorant l’opinió majoritària del poble de Catalunya. I és exclusivament responsabilitat del Govern espanyol el fet que eixa opinió ara demane el que no hauria demanat fa una dècada. I sobre els qui recau la màxima responsabilitat de la situació actual, recau també la màxima obligació de corregir-la i consensuar una solució.