REFERÈNDUM DE L’1 D’OCTUBRE A CATALUNYA
1.- El Govern espanyol ha impulsat al llarg dels últims anys, a Catalunya, un procés autoritari de
recentralització (negativa a acceptar plenament l’Estatut i a negociar un pacte fiscal, invalidació de
lleis catalanes via recurs al Tribunal Constitucional, asfíxia econòmica de l’autonomia, interferències
en tots els nivells…) que ha provocat i ha fet créixer un sentiment de maltracte i indignació entre
els ciutadans, siga quina siga la seua llengua, lloc de naixement o opció política, expressat en
mobilitzacions massives, contestades sempre amb negatives al diàleg.
2.- Les darreres setmanes hem assistit alarmats a l’accentuació de l’autoritarisme del Govern
espanyol: querelles successives a la Mesa del Parlament; tancament de webs que informen d’un
referèndum; irrupcions policíaques en impremtes i mitjans de comunicació; prohibició de debats
i d’actes; telefonades intimidatòries a funcionaris municipals; segrest de revistes d’associacions
culturals; amenaça d’imputar i fins i tot de detenir el 75% dels alcaldes de Catalunya i el Govern;
suspensió efectiva de l’autonomia per la via de la presa del control econòmic de la Generalitat...
Tot plegat dibuixa un paisatge inquietant d’erosió sistemàtica dels drets elementals de
llibertat d’expressió, de reunió i de manifestació, de llibertat d’informació, d’inviolabilitat de la
correspondència, i d’autonomia municipal i autonòmica.
3.- Però els fets del dimecres 20 de setembre signifiquen travessar una línea vermella: el Govern
espanyol ha aplicat, per la via dels fets, l’article 155, i ha intervingut l’autonomia a Catalunya,
amb una exhibició de força arbitrària, injustificada i desproporcionada. Hem comprovat que no
és certa la teoria que a l’estat espanyol es pot defensar qualsevol proposta o projecte polític
sempre que siga de forma democràtica. El Govern espanyol s’ha situat més prop de Turquia de
que dels estats democràtics de la Unió Europea, i ha provocat el rebuig del Congrés espanyol
mateix, mobilitzacions sense precedents a Catalunya, i una onada de preocupació en els mitjans i
les cancelleries internacionals.
4.- Acció Cultural del País Valencià (ACPV) constata que l’actuació del Govern espanyol afecta
totes les persones i col·lectius que ens afirmem demòcrates, independentment de l’opinió que
cadascú puga tenir sobre el projecte d’independència que un sector molt important de la societat
catalana defensa. És evident que, en cas de normalitzar-se aquestes actuacions, tots els ciutadans
en serem víctimes: quan es suspenen els drets elementals i el poder executiu intervé poders
autonòmics o municipals sense atendre el rebuig del poder legislatiu, l’amenaça és per a tothom,
independentment del territori on vivim, de la nostra condició social o de la ideologia que puguem
tenir.
La Junta Directiva d’ACPV entén que és el seu deure ètic prendre posició públicament en defensa
de la llibertat d’expressió, reunió i manifestació, la pluralitat política i el dret a la informació i a la
proposta de qualsevol projecte polític quan es formula en termes democràtics. Per això, ahir vam
convocar als nostres socis i simpatitzants a concentrar-se en 6 ciutats valencianes (València,
Alacant, Castelló, Elx, Alcoi i Pedreguer): milers de valencians van respondre a la crida feta de
manera urgent, i representants institucionals, polítics i sindicals es van sumar al que ja és una
mobilització per la democràcia a Catalunya, al País Valencià i a tot l’estat.
Avui, Acció Cultural del País Valencià exigeix al Govern espanyol el respecte a la legitimitat
de les institucions i els càrrecs electes de Catalunya, l’alliberament immediat de les persones
detingudes, i l’obertura d’una dinàmica de diàleg i pacte amb el Govern i el Parlament de
Catalunya (que són els representants legítims de la societat que els ha elegit: i ja és un símptoma
greu haver de recordar-ho).
Som escèptics, però, sobre la capacitat del Govern espanyol per al diàleg i per a qualsevol altra
opció que no siga la imposició, fins i tot per la via del desplegament policíac i la vulneració per la
via dels fets del mateix ordenament constitucional que de paraula diuen defensar. Per això, Acció
Cultural del País Valencià (ACPV) inicia avui mateix una campanya de denúncia de la successió
d’atacs a la democràcia que protagonitza el Govern espanyol, adreçada a Europa, que inicialment
contempla 3 actuacions:
A) Acció Cultural del País Valencià (ACPV) farà arribar aquesta denúncia a ELEN-Xarxa Europea
per la Igualtat Lingüística, que presideix Ferran Suay, membre de la nostra Junta Directiva. Parlem
de 150 associacions de 22 estats europeus que aplegen centenars de milers de socis que seran
informats, i a les quals demanarem que difonguen la denúncia en els seus respectius països i
insten els seus partits i governs a exigir al Govern espanyol l’aturada de l’escalada repressiva i el
respecte a la veu del poble de Catalunya i a les seues institucions i càrrecs electes. A tal efecte,
hem elaborat un vídeo amb una breu declaració en anglés del president de la nostra entitat, Joan
F. Mira, que anirà acompanyat de material informatiu.
B) Acció Cultural del País Valencià (ACPV) farà també gestions amb els eurodiputats valencians
perquè facen arribar la veu dels demòcrates a les institucions europees, i demanen la seua
intervenció: cal que Europa faça veure a un Govern espanyol que ha perdut els papers que la seua
actuació no s’ajusta al paràmetres de les democràcies occidentals.
C) Demanem també als valencians que eleven la seua indignació a la Unió Europea: habilitarem
en la nostra web un enllaç perquè cada valencià puga fer arribar al Parlament Europeu i a les
institucions i càrrecs electes de la Unió Europea la denúncia i la petició d’intervenció.
Finalment, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) expressa la seua solidaritat amb Òmnium
Cultural, entitat germana amb la qual formem la Federació Llull, i que també és objecte d’amenaces
i agressions com el segrest de la seua revista.
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) creu en la força de la democràcia. I quan milions de
ciutadans denuncien durant anys un profund sentit de discriminació, negar-se a escoltar-los no
és una solució democràtica, i només aconsegueix retardar el que serà inevitable: que la veu de la
ciutadania acabe esdevenint una força de canvi imparable.
València, 21 de setembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada