🎬 "Elx, entre l'oblit i la memòria: l'espill de Castejon davant la mirada cega del poder" per Pierre Vives
La Cinemateca de l'Edifici Valona de la Universitat Miguel Hernández d'Elx esdevindrà demà dijous 25 de juny de 2026 l'escenari d'una cita ineludible per a la consciència cívica il·licitana. A les 19h30, la projecció de "La raó del somni", el documental de Pau Soler, proposa un recorregut per la trajectòria de Joan Castejon (Elx, 1945), una de les figures més rellevants de l'art valencià contemporani, i oferirà una oportunitat excepcional per conéixer de prop la trajectòria i el pensament d'un creador que ha fet de la dignitat humana, la memòria i la crítica social els eixos centrals de la seua producció artística. L'acte, que comptarà amb la presència de l'artista i del cineasta, transcendeix el reconeixement artístic per convertir-se en un acte de resistència cultural.
◾️Un patrimoni en perill: el cas de "Sobre la crítica"
La celebració d'aquest documental arriba marcada per una ombra de desconcert. Fa escasses jornades, l'escultura "Sobre la crítica" (2006), l'emblemàtic conjunt situat davant de l'Ajuntament d'Elx, ha estat retirada sota l'excusa de les obres del Mercat Central. El que s'ha concebut com un desplaçament temporal es revesteix, a ulls de la ciutadania, d'una incertesa alarmant: calia realment retirar-la? I, més important, quina és la garantia real del seu retorn?
Aquest no és un fet aïllat, sinó el símptoma d'una tendència preocupant a la desmemòria. La retirada de l'obra de Castejon, instal·lada l'any 2006, ara fa 20 anys, just quan la ciutat revivia una altra tornada provisional de la Dama d'Elx, esdevé de nou un espill de la fragilitat amb què les institucions tracten els símbols que defineixen la identitat col·lectiva. Quan un govern local desplaça el llegat artístic amb tanta lleugeresa, és la identitat mateixa la que es veu esborrada. Més enllà del destí i de la destinació material d'una obra pública, el fet convida a una reflexió sobre la fragilitat dels símbols culturals i sobre la facilitat amb què una societat pot esborrar o desplaçar les empremtes de la pròpia identitat.
◾️L'absència crònica del MACE
El desmantellament del paisatge cultural il·licità es fa encara més evident amb el silenci que envolta el Museu d'Art Contemporani d'Elx (MACE). El museu, inaugurat l'any 1980, fou iniciativa dels membres del Grup d'Elx, dels artistes Joan Castejon, Albert Agulló, Toni Coll i Sixto Marco. Tancat des de la pandèmia i sense un horitzó de reobertura, aquest espai és encara una ferida oberta en el teixit cultural de la ciutat. Sota la gestió final d'Isabel Chinchilla, el MACE no era només un contenidor d'obres, sinó el guardià del llegat del Grup d'Elx i del realisme social valencià i català de les dècades de 1960 a 1980. Hui, la seua absència no és només el tancament d'unes portes: és el tancament d'un diàleg. Sense espais d'exhibició i de debat, la societat perd la capacitat de qüestionar el passat i d'analitzar el present. La desaparició de les peces, físiques i institucionals, afebleix la capacitat col·lectiva de pensar.
◾️L'art com a acte de resistència
"La raó del somni" ens recorda que, per a un creador com ara Castejon, l'art mai no ha estat una decoració ornamental, sinó un compromís amb la dignitat humana i la crítica social. La seua obra és un testament que rebutja el silenci.La pregunta que flotarà a l'ambient aquest dijous al campus de la UMH és clara: fins quan pot una ciutat permetre's el luxe d'anar desposseint-se del seu patrimoni? La projecció no hauria de ser només un homenatge a la figura de Castejon, sinó el punt de partida per a una exigència col·lectiva: Elx necessita recuperar la seua memòria abans que l'oblit esdevinga irreversible.
NB. Joan Castejon (1945) no és només un pintor, un escultor, un dibuixant i un home de teatre. És un dels grans referents de la renovació plàstica valenciana de la postguerra. Amb el seu art com a bandera, va esdevenir una de les ànimes del mític Grup d'Elx, portant el realisme social a una altra dimensió. El seu secret? Una combinació perfecta entre el compromís lligat a la seua època i una fascinació absoluta per l'art renaixentista. D'aquesta fusió neix el seu segell inconfusible: un estil profundament personal on la potència anatòmica i la precisió clàssica es posen al servei d'un missatge potent, humà i transformador. Castejon és, en definitiva, el pintor que va saber dibuixar la força de tota una generació.
