Representants
d’entitats que treballen a favor del català, l’aragonés,
l’asturià, l’èuscar i el gallec han oferit una roda de premsa
al Congrés dels Diputats aquest matí per a valorar les reunions amb
els grups parlamentaris. L’objectiu final dels encontres és el
requeriment de mesures concretes per a garantir la igualtat
lingüística, la llibertat i la democràcia.
Les
entitats KONTSEILUA,
A MESA POLA NORMALIZACIÓN LINGÜÍSTICA, CIEMEN, INICIATIVA POL
ASTURIANU, NOGARA, PLATAFORMA PER LA LLENGUA, ÒMNIUM, ESCOLA
VALENCIANA i ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ han
valorat la reunió amb els grups parlamentaris en una roda de premsa.
A les reunions han acudit representants dels partits PSOE, Unidas
Podemos, BNG, EHBildu, Esquerra, Junts X Cat, CUP, EAJ-PNV i
Compromís.
Els
representants dels agents socials han recordat, en primer lloc, que,
a pesar dels compromisos adquirits en l’àmbit internacional com
ara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o la
Declaració Universal dels Drets Lingüístics i de la cooficialitat
en alguns territoris, l’estat espanyol no ha volgut adaptar-se a la
diversitat lingüística i s’ha limitat a un reconeixement més
teòric que pràctic, i sempre ha partit de la superioritat de
l’espanyol a tots els nivells. Aquesta inacció ha sigut causa de
l’amenaça constant de regressió per part de certs sectors
polítics que s’han intensificat en els últims temps, permet que
en l’actualitat es mantinguen legalment coaccions, discriminació i
desatenció a ciutadans per pretendre usar la seua llengua pròpia.
Per
aquest motiu, recordaren, irromperen a Madrid en plena campanya
electoral per a presentar el document de compromisos Pluralidad
lingüística: libertad, igualdad y democracia. «Va
ser la conseqüència d’una reflexió conjunta derivada de la
necessitat de posar damunt la taula compromisos polítics concrets
que, davant de les amenaces, serviren per a donar seguretat,
garanties i ple reconeixement en l’estat a totes les llengües
pròpies. Davant de les amenaces hem d’afirmar que cap grup humà
és superior a un altre per cap raó, tampoc per raó de llengua, i
que és l’estat el que ha d’adaptar-se a aquesta realitat i no a
l’inrevés, perquè modifique tot allò necessari per a atendre
aquest fet».
Segons
els agents socials «un estat ha de ser excloent envers totes les
discriminacions siga quina siga la seua raó, també lingüística»,
per la qual cosa «si de veres es volen avanços en la democràcia i
en el reconeixement de drets humans, cal que marque la diferència
amb eixos partits que ataquen la pluralitat i la diferència en totes
les formes possibles, també la lingüística. Per tot això, els
partits han de prendre compromisos concrets» han afegit. Tal com vam
dir fa unes setmanes, «els partits no poden ser mers espectadors
davant les amenaces que estan realitzant per a posar en marxa mesures
que impossibiliten i retallen/escurcen el dret de viure en les
nostres llengües. És el moment d’implicar-s’hi».
Els
agents socials creuen que es donen les condicions adequades per a
capgirar tot allò referent a la garantia dels drets lingüístics de
la ciutadania. «Per fer-ho vam presentar una proposta amb sis
compromisos concrets que poden dur-se a terme des de demà mateix, si
realment existeix una voluntat política de construir una societat
les bases de la qual siguen la llibertat, la igualtat i la
democràcia. És a dir, una societat sustentada en la diversitat
lingüística» han afegit.
A
més, els agents socials creuen que els compromisos marcats en la
proposta han sigut avalats tant en les Recomanacions del Comité de
Ministres com en les del Comité d’Experts de la Carta Europea de
les Llengües Regionals o Minoritàries en l’últim informe sobre
el compliment de la Carta per part de l’estat.
