LA MORT I ELS MEUS MORTS: TAN A PROP!

LA MORT I ELS MEUS MORTS: TAN A PROP!

♡ Aquesta vesprada he encés el meu cresol islàmic de la Ràbita de Guardamar —una reproducció artesanal de fa anys.

 ♡ He preparat la torçuda de cotó amb oli d'oliva. 

♡ Durant tota la meua infantesa i adolescència veguí ma mare preparar "les animetes" per Tots Sants.

♡ Seguisc amb la tradició. He encés la torçuda.

♡ Demà m'alçaré enjorn i vestiré el meu llit. 

♡ Venen a visitar-me els meus morts i es gitaran al meu llit: en especial ma mare, mon pare, ma germana i mon germà. 

♡ Tots soterrats a Elx. Com els 4 iaios i els besavis.

♡ Al fons de la foto —que acabe de prendre a ma casa d'Altabix—  hi ha una postal que mon pare ravalenc d'Elx  ens envià el 1970 des d'Uluru [Ayers Rock: al Northern Territori australià. 

♡ És un lloc sagrat per als aborígens australians.

♡ L'encaix [la randa] de la foto era de ma mare.

♡ Nosaltres, érem una família de valencians d'Elx a Sydney.

♡ Teníem un pare que treballava per tota Oceania i el Pacífic. 

♡ Allò durà 5 anys. Per a mi dels 9 als 14.

♡  Enguany la flameta meua crema també en senyal de dol pels germans valencians morts aquests dies per la DANA d'una natura que no ens perdona gens les malifetes i roïndats.

♡ Crema, però per tots els morts en canvis climàtics, guerres,  injustícies i la  deshumanització creixent.

♡ Som veïns del mateix planeta. Som una mateixa espècie entre milanta espècies.

♡ Done gràcies per la vida. Ara, soc d'Elx. Soc valencià. Com ho són els meus morts. Com ho són els meus. Així, des de fa molts segles.

♡ Ens mereixem respectar-nos i que ens respecten.

♡ La família dels valencians és la família més pròxima. 

♡ Vos porte a tots dintre el cor.

De l'amic Joan Carles Martí